ALBERT BORGUNY I CASTELLÓ

Palma 1707-1770

 

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominics de Palma. A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc.

 

En el camp de l’escultura es dedicà, sobretot, a la realització de retaules, el més important dels quals és el de l’altar major de l’església de Santa Eulària de Palma. Va fer també els retaules de l’església parroquial de Santa Maria del Camí, Santa Eugènia, Binissalem i de la capella del Roser de la parròquia d’Algaida. Així mateix, se li atribueixen els retaules majors de la Missió de Ciutat i de Sant Pere de Sencelles.

 

Reformà la decoració pictòrica i escultòrica de la capella del Roser de Sant Domingo, la qual cosa li comportà fortes crítiques d’autors com Jovellanos i Josep Maria Quadrado. Igual opinió crítica va merèixer l’armadura que va fer per al famós orgue del mateix convent de Sant Domingo, bastit per Jordi Bosch i Bernat, que ara tenim a l’església parroquial de Santanyí.

 

La Coronació de la Verge depositada al Museu de Mallorca és una de les poques pintures seves que es conserven.

 

Considerat el millor gravador mallorquí del s. XVIII, és autor de diverses iconografies com la Immaculada, la Mare de Déu, Ramon Llull, sants, escuts i monedes.

 

La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i se’n conserva molt poca, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà tota la que li semblava deshonesta.

 

Criticat i alabat a parts iguals, la seva obra no deixa a ningú indiferent. Bernat Vidal i Tomàs, més d’una vegada, va anomenar la façana del nostre orgue: “Un petit Gaudí del segle XVIII”

 

 

 

​