Orgue de Santanyí
MUNTATGE I REFORMES
Per manca d’espai a l’Església de Santanyí i, possiblement també, per la falta de pressupost, no va ser possible muntar l’instrument complet. Les peces de l’orgue que no s’instal·laren varen quedar escampades, durant molts d’anys, per dins del temple. Actualment, encara se’n conserven algunes damunt les voltes.
Primer de tot es va muntar la façana i els tubs que la conformen, permetent que l’orgue tragués els primers sons. Uns trenta anys després, en temps del rector Llobera, se li acomodà la trompeta real. L’any 1873 Julià Munar, orguener, li afegí la Cadireta i el 1888 també li col·locà la famosa corneta.
Diferents personatges que visitaren Santanyí a principis del segle XX, i que varen escriure cròniques en publicacions de l’època, deixaren constatació que l’orgue es trobava en un estat d’abandonament. Algunes veus qualificades demanaven una reforma urgent. Així i tot, la primera reparació important no es va fer fins a l’any 1957 per l’empresa Organería Española S.A. d’Azpeitia (Guipúscoa) i el seu orguener Rafel Puignau. La restauració, en aquell moment, va ser molt celebrada i per les festes de Sant Jaume del 1957 l’organista Mn. Bartomeu Ballester va oferir un exitós concert inaugural, estrenant una peça escrita per a tal ocasió.
L’esmentada reforma introduí elements de transmissió pneumàtica, un pedaler de dotze notes i altres accessoris estranys a l’instrument original, sense tenir en compte els criteris històrics, com en tantes altres intervencions fetes durant aquesta època. Com és natural, uns anys més tard, els elements no originals quedaren obsolets i es va fer necessària una nova restauració a fons.
A la dècada dels anys setanta del segle passat Gerhard Grenzing, mestre orguener d’origen alemany establert a El Papiol (Barcelona), va tenir els primers contactes amb el nostre orgue. Tot d’una començà a investigar sobre l’instrument, al mateix temps que s’interessava per altres obres del seu constructor, Jordi Bosch. Després d’estudis profunds inicià la restauració completa de l’orgue de Santanyí, però amb la intenció de restituir-lo, el màxim possible, als materials, les tècniques i la sonoritat originàries. La tasca es va dur a terme en diferents fases, a causa de l’escàs pressupost disponible i la gran envergadura del projecte. L’any 1978 es varen retirar tots els elements estranys de l’orgue i es restauraren les peces primigènies deteriorades, respectant els materials i les tècniques originals.
L’any 1986, en una segona etapa, Gerhard Grenzing reconstruí el gran Ple, de vint-i-cinc fileres, únic en el món.
L’any 2000 s’instal·len els jocs de Contres, amb el secret i tubs corresponents, gràcies a l’aportació econòmica de la Sra. Irmgard Schörghuber, una alemanya resident a Santanyí. Així es va poder restaurar el pedal primitiu, incorporant l’excepcional Bombarda.
L’any 2003 el Consell Insular de Mallorca declarà l’Orgue Jordi Bosch de Santanyí Bé d’Interès Cultural (BIC).
L’any 2005 el taller de restauració del bisbat va dur a terme la restauració de la façana.
Totes aquestes intervencions han estat possible gràcies a l’interès de persones del poble de Santanyí que, en diferents èpoques, han fet esforços per promoure les restauracions i també per ajudar a obtenir els doblers necessaris. Molts donatius han estat de particulars, però també s’ha comptat amb diferents ajuts institucionals. Igualment, s’han rebut aportacions de gent de fora, amants dels orgues i, en general, de residents a l’illa.
Tot i haver-se realitzat les intervencions esmentades, encara queda feina per fer, ja que mai s’ha arribat a completar l’instrument segons com era en el seu origen. Resta pendent la construcció i muntatge del tercer cos de l’orgue, el teclat d’Ecos (segons els models de les peces que encara queden sobre les voltes de la capella situada a la dreta de l’orgue). Un cos amb registres que permetrien dialogar millor amb l’orgue Major. El taller de Gerhard Grenzing ha fet un estudi per a la seva fabricació i com seria possible ubicar-lo dins l’espai que ocupa l’orgue a l’església de Santanyí.
Actualment, la primera millora prevista és la substitució dels teclats, ja que no són els originals ni corresponen a l’època de la seva construcció. Es compta amb una subvenció concedida pel Consell de Mallorca, procedent dels fons de l’ecotaxa que es destinen a patrimoni. La Covid-19 ha endarrerit aquesta actuació, però tot d’una que sigui possible es durà a terme.