​​HISTÒRIA

 

El magnífic orgue de l’Església Parroquial de Santanyí fou construït per Jordi Bosch per a l’església del Convent de Sant Domingo de Palma, l’any 1762, segons consta inscrit en la primera tecla del teclat original de la cadireta. La seva espectacular façana barroca va ser obra del frare dominic Albert Borguny i Castelló.

 

Com a conseqüència de la llei de desamortització de Mendizábal (1835) tot el conjunt conventual de Sant Domingo, que estava situat entre la plaça de Cort i la Catedral de Palma, va ser enderrocat. El gran orgue va ser adquirit en subhasta pública per l’orguener Guillem Puig, qui el va desmuntar i el va vendre a l’Ajuntament de Santanyí. Segons fonts orals transmeses per la mateixa família, el senyor Mateu Escales, un santanyiner gran aficionat a la música, que feia feina per a l’Administració de l’Estat (a la Junta de Enajenación), intermedià i fou l’artífex que va fer possible que avui  tenguem aquest orgue al nostre poble.

 

Dia 10 de juny del 1837 es va formalitzar el contracte de compra per part de l’Ajuntament, per a ús de la Parròquia. El Consistori en pagà una part i les obreries de l’Església la resta.

 

Desmuntat de Sant Domingo, ràpidament es va organitzar el seu transport des de Palma, que es va fer per mar amb un llaüt costaner. El descarregaren al moll de Cala Figuera i des d’allà, amb carros, totes les peces foren traslladades fins a Santanyí. Segur que va ser una bona festa veure arribar carros i carros carregats amb totes les parts de l’instrument.

 

Una vegada dins l’església tots els elements desmuntats de l’orgue s’espargiren arreu del temple:  a les capelles, damunt les voltes, sobre la tribuna del cor...

 

El rector d’aleshores, Benet Vadell, no era gaire partidari d’aquest orgue, per por que els dominics algun dia el volguessin recuperar i perquè el trobava massa gran per a l’església de Santanyí. Semblava que no hi havia espai suficient per col·locar tot l’instrument, tenint en compte que el rector tampoc permetia que es tocàs la cornisa de la nau. Així i tot, vençudes les primeres reticències i dificultats tècniques, se’n va iniciar el muntatge. L’orguener Guillem Puig, amb l’ajut del fuster santanyiner Joan Salom Trepan, va començar a armar-lo. Es va muntar, primer de tot, la façana i de seguida la gent del poble quedà bocabadada davant d’aquella monumental obra d’art.

 

Com va dir Bernat Vidal i Tomàs sobre l’orgue: «Aquesta joia, d’una importància molt superior a la capacitat econòmica de la humil Vila de Santanyí...». Per això no hem d’oblidar que tenir aquest instrument al nostre temple és com un somni i també, segurament, un petit miracle.