​L’EXCEPCIONALITAT DE L’ORGUE SEGONS GERHARD GRENZING

 

Vaig conèixer l’orgue de Santanyí l’any 1969 i en vaig quedar profundament impressionat, per la façana, per la seva tecnologia i pel seu so. De seguida vaig decidir estudiar aquell instrument, aleshores abandonat i maltractat, i al seu constructor. Avui en dia, ben igual que fa més de cinquanta anys, encara m’impressiona i m’emociona. Tot aquest instrument és sublim i avançat diverses generacions al seu temps.

 

El seu so, tan artístic, inclou des d’elements gòtics fins a detalls que no s’imitaren fins més de setanta anys després.

 

Un dels seus registres més característic és el Ple, de vint-i-cinc fileres, únic en el món i cinc vegades més gran que qualsevol registre normal. Va ser reconstruït pel taller Grenzing, seguint la mostra de 17 tubs conservats.

 

Una altra particularitat de l’instrument és el so potent dels seus enormes tubs de fusta, les Bombardes.

 

La trompeteria horitzontal, la Batalla, característica dels orgues ibèrics, inventada a finals del segle XVII. En aquest cas també és especial, perquè és imponent i gens agressiva.

 

Una altre registre que s’ha d’esmentar és la Corneta de nou fileres, amb molt de color i presència.

 

Els invents del Mestre Bosch no varen ser aplicats pels orgueners de la seva època. Eren massa avançats i no s’entenien. En canvi, vuitanta anys més tard, varen ser copiats o reinventats pel constructor d’orgues més rellevant de França al segle XIX, Aristide Cavaillé-Coll.

 

Molts d’experts que visiten l’orgue queden admirats del seu alt nivell tecnològic i també de la gran qualitat dels seus materials. El so, imponent, però no forçat, es deu a la qualitat dels materials i al disseny meticulós dels seus tubs.

 

Poesia, energia i una tímbrica variada amplien les possibilitats de registracions d’aquest no exactament “gran orgue”.

 

 

​